Ante el acuerdo de gobierno colectivista CiU-ERC

Rubén SandamilVersió en català més abaix. Ante el acuerdo de legislatura alcanzado por CíU y ERC, el Partido de la Libertad Individual (P-LIB) catalán denuncia el peligro que representa su aplicación para la libertad individual de los catalanes, y lo contraproducente que será para el saneamiento y la recuperación de la economía. Más allá de lo expuesto sobre la posible consulta soberanista en el documento del P-LIB del pasado 21 de septiembre, Rubén Sandamil, Coordinador General del P-LIB en Cataluña, ha declarado que “el acuerdo va mucho más allá y justifica la creación de entidades, agencias y comisiones que aumentarán el gasto público y la presión fiscal al tener que financiarse vía impuestos pese al actual déficit presupuestario”.

En palabras de Sandamil, «lo realmente preocupante es que las diecinueve páginas del acuerdo esconden una amalgama de medidas colectivistas en todos los aspectos de la vida y son especialmente intervencionistas en economía», al estar todas ellas basadas en el aumento de las regulaciones y de la recaudación por el aumento de la presión fiscal de los impuestos existentes o mediante la creación de nuevos impuestos, no solo para mantener sino incluso para aumentar el gasto público.  Por ejemplo, en virtud del acuerdo de gobierno:

  • Se proponen ayudas a industrias concretas, lo que representa un agravio comparativo con el resto de industrias.
  • Se propone la creación de un banco público, cuando las cajas (similares a un banco público en muchos aspectos) han sido las más necesitadas de rescates por su temeraria gestión del riesgo (al saberse respaldadas por el Estado).
  • Se propone la creación de un plan para que la Generalitat asuma la gestión y la distribución de la energía, la gestión del agua y de las principales infraestructuras logísticas de Cataluña (Aeropuertos, Puertos, Ferrocarril), cuando lo que debería hacerse es devolver estas actividades a la sociedad civil para que las gestione de manera eficiente y asuma los riesgos inherentes a su gestión sin socializar las pérdidas como ocurre actualmente.
  • Se propone elaborar un plan de lucha contra el fraude fiscal en 2013 en todos los impuestos gestionados por la Generalitat en vez de reconocer que la asfixia fiscal que representan los impuestos actuales fomenta la evasión y desincentiva el emprendimiento.
  • Se defiende la creación de un impuesto a los depósitos bancarios, olvidando que el dinero huirá como ya ocurre en otros países.
  • Se pretende modificar el impuesto de Patrimonio para recaudar aun más, olvidando que esto desincentiva el ahorro y que el ahorro es la base de crédito para un crecimiento real (y no de burbuja).
  • Se busca aumentar la progresividad y la recaudación del impuesto de Sucesiones y Donaciones, cuando ya se ha demostrado que en estos niveles de presión fiscal, el aumento del tipo impositivo suele reducir la recaudación por el desincentivo que representa al ahorro y el incentivo a la evasión.
  • Se pretende crear un impuesto sobre los refrescos azucarados, justificándolo con motivos de salud, para no reconocer su claro carácter recaudatorio.

.
El posible efecto positivo del gasto público se verá contrarrestado por el perjuicio que representa la sustracción de recursos del sector privado vía impuestos, que por medio del sistema de incentivos suele ser más eficiente que el público, y por tanto suele representar una menor creación de riqueza que la que se hubiese generado sin la intervención del Estado.

El P-LIB catalán ve con preocupación el avance del colectivismo de izquierda y derecha, ocultado tras la cortina de humo resultante del enfrentamiento entre el nacionalismo español del PP y UPyD y el catalán de CiU y ERC. Lo que nos importa a los liberales es la libertad individual, en lo personal y en lo económico, y en esto todos los demás partidos promueven el liberticidio de uno u otro modo.

.

Acord de Govern col·lectivista entre CiU i ERC

Davant l’acord de legislatura realitzat entre CiU i ERC, el Partit de la Llibertat Individual (P-LIB) català denuncia el perill que representa la seva aplicació per a les llibertats individuals dels catalans, i el contraproduent que serà per al sanejament i la recuperació de l’economia.

Més enllà de l’exposat sobre la possible consulta sobiranista al document del P-LIB del passat 21 de setembre, Rubén Sandamil, Coordinador General del P-LIB a Catalunya, considera que “l’acord va molt més enllà i justifica la creació d’entitats, agencies i comissions que augmentaran la despesa pública i la pressió fiscal per a tots els contribuents que les hauràn de finançar via impostos tot i l’actual dèficit pressupostari”.

En paraules de Sandamil, “el realment preocupant es que les 19 pàgines del document amaguen una amalgama de mesures col·lectivistes en tots els aspectes de la vida i especialment intervencionistes en economia, totes elles basades en l’augment de les regulacions i de la recaptació mitjançant l’augment de la pressió fiscal dels impostos existents o la creació de nous impostos, no només per mantenir, sinó fins i tot per augmentar, la despesa pública. Per exemple, en virtut de l’acord de govern:

  • Es proposen ajudes a industries concretes, el que suposa un greuge comparatiu vers la resta d’indústries.
  • Es proposa la creació d’un banc públic, quan les caixes (similars a un banc públic en molts aspectes) han estat les més necessitades de rescats per la seva temerària gestió del risc (en saber-se recolzades per l’Estat).
  • Es proposa la creació d’un pla per a que la Generalitat assumeixi la gestió i la distribució de l’energia, la gestió de l’aigua i de les principals infraestructures logístiques de Catalunya (Aeroports, Ports i Ferrocarril), quan el que hauria de fer-se es retornar aquestes activitats a la societat civil per a que les gestioni de forma eficient i assumeixi els riscos inherents a la seva gestió sense socialitzar les pèrdues como passa actualment.
  • Es proposa elaborar un pla de lluita contra el frau fiscal el 2013 en tots els impostos gestionats per la Generalitat en lloc de reconèixer que l’asfixia fiscal que representen els impostos actuals fomenten l’evasió i desincentiven l’emprenedoria.
  • Es defensa la creació d’un impost als dipòsits bancaris, oblidant que els diners fugiran com ja passa a altres paísos.
  • Es pretén modificar l’imposició sobre els patrimonis per a recaptar encara més, oblidant que això desincentiva l’estalvi i que l’estalvi es la base del crèdit per a un creixement real (i no de bombolla).
  • Es busca augmentar la progressivitat i la recaptació de l’Impost de Successions i Donacions, quan ja s’ha demostrat que en aquests nivells de pressió fiscal, l’augment del tipus impositiu sol reduir la recaptació pel desincentiu que representa a l’estalvi i l’incentiu a l’evasió.
  • Es pretén crear un impost sobre els refrescos ensucrats, justificant-ho per motius de salut, per no reconèixer el seu caràcter recaptarori.

.
El possible efecte positiu de la despesa pública es veurà contrarestat pel perjudici que representa la sostracció de recursos del sector privat via impostos, que per mitjà del sistema d’incentius sol ser més eficient que el públic, i per tant sol representar una menor creació de riquesa que la que s’hagués generat sense l’internvenció de l’Estat.

El P-LIB català veu amb preocupació l’avanç del col·lectivisme d’esquerres i dretes, ocult darrera la cortina de fum resultant de la confrontació entre el nacionalisme espanyol del PP i UPyD i el català de CiU i ERC. El que ens importa als lliberals son les llibertats individuals, a l’àmbit personal i a l’econòmic, i en això tots els altres partits pretenen un lliberticidi d’una manera o d’altra.

Deja un comentario